A mitjans segle XIX es va produir un increment considerable de la densitat iconogràfica degut a la reproducció de grans quantitats d'imatges a les revistes, la premsa o els llibres, així com a la comercialització de fotografies, litografies o gravats. Aquests fets van contribuir de forma notable al desenvolupament de la cultura visual i comportaren grans transformacions en les formes de percepció i transmissió del coneixement.
La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants utilitzaren diverses tècniques visuals en la realització de les caricatures com per exemple, la superposició de múltiples imatges o els sobtats canvis d'escala en els quals el fet hilarant i l'oníric es barrejaven i creaven una atmosfera d'irrealitat.
Els fotomuntatges estan molt relacionats amb la caricatura tant des d'un punt de vista estètic com conceptual i varen ser una de les primeres formes de transgressió de 'l'objectivitat' fotogràfica. Els creadors del segle XX varen experimentar amb aquesta nova tècnica, la qual els va permetre manipular la realitat. L'aglutinació de diferents negatius, la juxtaposició de fragments de fotografies encolades sobre una imatge fotogràfica o sobre qualsevol altre suport així com la utilització combinada de la fotografies amb altres mitjans com la pintura o el dibuix, varen ser alguns dels recursos més utilitzats en la seva construcció.
Al llarg de la dècada de 1850 el fotomuntatge va ser utilitzat freqüentment, tant en els cercles artístics, com en els comercials o en l'àmbit domèstic. [...]
Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diverses finalitats com per exemple la crítica social, política o artística. Amb aquesta intenció els fotomuntatges utilitzaren recursos estètics molt propers als caricaturistes com les modificacions d'escala exagerades o la juxtaposició d'imatges que pertanyien a diferents contextos, que conferien a les seves obres un accentuat caràcter d'irrealitat. En altres casos varen utilitzar el gran poder de credibilitat que tenia la fotografia per presentar muntatges com si fossin imatges reals. [...]
La popularitat del fotomuntatge va anar creixent entre el gran nombre de fotògrafs afeccionats que van sorgir a finals del segle XIX, ja que es divulgaren les tècniques que permetien fer muntatges fotogràfics i que van ser publicades en nombrosos llibres i revistes. [...] Els muntatges de fotografies o d'imatges fotogràfiques van començar a ser utilitzats de forma reiterada, tal com apunta Gustav Klucis, pel grup dadà berlinès, que va ser el primer a utilitzar el terme muntatge per definir les seves obres. El concepte o la paraula muntatge està molt relacionada amb el concepte artístic o antiartístic que tenia aquest grup de creadors integrat per Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield i d'altres, els quals se sentien més propers a les tasques realitzades pels enginyers que al rol que exercien els artistes.
informació extreta de : http://www.xtec.es/~mplanel4/imatge/fotomuntatge/fotomuntatge.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario