Jenny Holzer

Jenny Holzer nascuda l'any 1950 a Gallipolis (Ohio) és una artista conceptual americana.Va estudiar a la Universitat d'Ohio,a l'escola del disseny, i el Programa d'Estudis Independents del Museu Whitney d'Art Americà.Originalment va ser una artista abstracte, centrant-se en la pintura i el gravat, després de mudar-se a Nova York el 1977, va començar a treballar amb el text com a art. També va ser un membre actiu del grup d'artistes Colab.
Pag web de l'artista http://www.jennyholzer.com/

fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Visita a l'exposició de Mariscal a la Pedrera

El passat divendres 19 de Novembre varem anar a veure l'exposició temporal de l'artista Barceloní Javier Mariscal a la Pedrera. Varem fer un recorregut per tota l'exposició on mostrada les diferents etapes de la seva vida fins a dia d'avui.
De totes les exposicions vistes fins ara, aquesta és sens dubte la que més m'ha agradat, trobo que Mariscal, d'objectes i cosses quotidianes en treu veritables obres d'art i totes superoriginals.


Pàgina web estudi Mariscal http://www.mariscal.com/

Cartell el 9 nou

Deixant de banda els tipics objectes nadalencs (arbres de nadal,estrelletes, els reis mags, regals...) he agafat objectes ''secundaris'' la copa de cava, bombomns, espelmes i neu, donant-li un toc càlid típic del Nadal que recordi objectes no gaire populars però si important i sempre presents en tots els dies del Nadal.

Visita a l'exposició de Vacca al museu de Granollers

Dimecres 3 de Novembre varem anar al museu de Granollers per veure l'escultura sonora de l'artista Vicens Vacca.
L'obra rep el nom de ''Vicenzo Succo Marconi'' contituida per tres transistors modificats (música clàssica,radio,soroll de gossos entr altres...)tres reproductors portàtils de CD,marc de fusta marroc i filferro.
Apart de l'obra en sí, també s'ha publicat un llibre recullint tota la seva trajectoria com artista el podem veure aquest enllaç http://www.vacca.cc/web%20vacca.cc/Llibre_V+cc+_cat.pdf.

Varem poder coneixer l'artista personalment,ens va fer una xerrada sobre la seva obra,la carrera com artista i l'art contemporani. Vaig trobar-la superinteressant, ja que apart de projectar la xerrada sobre la seva obra, opinava mitjançant exemples
i d'una manera més personal, demanant i interessant-se per la nostra opinió.

Pàgina web del museu de Granollers per veure la noticia: http://www.granollers.cat/noticies/home/dema-dissabte-museu-granollers-inaugura-lexposicio-duna-peca-sonora-i-presenta-llibre-cataleg-vacca-destresa-i-des

Pàgina web de l'artista http://www.vacca.cc/

Analitzem una revista (A)

- Capçalera: A la capçalera de la portada hi ha el titular de la revista ‘’Natural geography ’’ a sobre hi trobem tant a dreta com a esquerre el mes i any d’edició.
- Tipografia dels titulars i ordenació del text: Les lletres del titulas són planes, molt geometriques de color blanc i tenen un contorn de color negre, demostren o donen sensació de serietat. Les altres en canvia es troben a sota a l’esquerre, són més petites intercanviant segons convingui els colors per fixar l’atenció del lector als diferents articles o reportatges del mes. A sota a la dreta trobem publicitat amb lletres de colors vius.
- Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: Veiem que les lletres que predominen són les blanques de la portada, les altres són secundaries. Al fons, hi ha la foto d’un noi estirat sobre una amaca i un gos ,els dos sembla que estiguin jugant agafar una bamba.Un element important a destacar és el relleu de la portada, ja que totes les natural Geography (i les de la mateixa cadena de revistes) tenen aquest emmarcament de color mostassa al voltant de la portada.
- Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: Començant pel títol de la revista, i baixant d’esquerre a dreta mirant els diferents articles.

Analitzem una revista (B)

- Capçalera: A la capçalera de la portada hi ha el titular de la revista ‘’maestra infantil’’ amb lletres rodones,de colors plans i fins i tot sembla que estiguin fetes a mà (o com a mínim dona o vol donar aquesta sensació)és possible que jugui amb la paraula infantil de color blanc,ja que el color blanc es un color neutral i molt pur, com la infantesa.
- Tipografia dels titulars: La majoria de les lletres són grans,rodones, i sembla que estiguin fetes a mà,desordenadament. Totes tenen un fons de color viu (vermell,groc,verd,blau…)
- Ordenació del text: Veiem que la majoria de lletres están repartides a la part esquerre,fent com una piràmide però deixant el cap de la nena sobresortint i veient-se amb claredat.
- Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada: Veiem que l’element que predomina és una nena amb el barret de mestre (aquí podria venir el títol) amb una cara dolça i somrient. Desprès seguim veien dibuixets infantils que acompanyen l’escena. El fons es de rodones de colors.
- Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina: Començant pel títol de la revista, i baixant d’esquerre a dreta mirant els diferents articles.
- Elements que destaquen: Els elements a destacar serien primer la portada de lletres cridaneres, la nena que esta sobreposada a la portada i els diferents dibuixos de colors.
Com podem veure està pensada per Mestres de parvulari, per això veiem els motius infantils.

Analissis blow up

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
- Possiblement, té diferents temàtiques però possiblement és el punt de partida en que és troba (i que és el mateix) al principi i al final.Apart de l'estetica de l'epoca i potser fins i tot la societat en general (quan veien la manifestació, la roba,la moda..)

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge?
El protragonista, un fotograf de moda important pel que dona a entendre. De fisic atractiu,i famos. Dona a entendre,o com a minim insinua que és de caracter inestable i caotic. Com escenes en les que parla de la seva dona, o bé les cosses que se li van acudint al llarg de la pel·licula, apart, sembla que sempre busqui algo, potser algo que li manca, i sembla ser mai acaba de satisfer-se. Crec que sobretot a l'escena final, deixa de ser el que mana,deixa de fer el que vol, i simplement és deixa portar amb els mims, formant part del joc.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de blow up i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
És una pel·lícula poc corrent, no té una trama com qualsevol altre, en el qual hi ha un principi,un nus i un desenllaç que en la majoria de cassos acaben en un final feliç. Sinó que és una seqüència de fets poc corrents (una compra d'una ala d'un avió,un assesinat...) que sembla que han de desenbocar a un possible final que no arriba a mostrar-se a la pel·lícula, i ens deixa una mica descolocats.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Treballa en diferents planols, intentant donar la major informació en cada escena.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
Sí,crec que la música en qualsevol pel·licula és molt important, però aquesta també hi posa sons naturals ens bastantes escenes i s'integra sense problemes en el transcurs de la pel·lícula donant naturalitat.



7. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Crec que potser acaba al mateix punt per on ha començat, el personatge principal deshorientat, però semblar canviar algo al veure la primera escena els mims, i la darrera el protagonista formant part del seu joc. El títol blow up en anglès el traduiríem com a inflar, volar...però també vol dir ampliació d'una foto o imatge, que s'escau més en aquest cas.


9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

-
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
Sobretot m'ha agradat l'ambientació de la pel·lícula, la alternació de la música amb els sons naturals. Però tot i així no m'acaba d'agradar el fet que el protagonista sembla deixar cosses a mig fer i potser el final una mica massa curt.

Dadaisme

El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.Va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.



Roue de bicyclette de Marcel Duchamp (1915) i Fountain (1917)

Man Ray

El seu veritable nom era Emmanuel Radnitzky. Va néixer el 1980 a Filadèlfia (Estats Units) de família jueva, el seu pare era de Kíev, Ucraïna i la seva mare de Minsk, Bielorússia.
La seva família es trasllada a Nova York el 1897. Man Ray estudia a la Hihg School i en L'Escola de Belles Arts del Francisco Social Center de NY. El 1913 pinta el seu primer quadre cubista, un retrat d'Alfred Stieglitz.
El 1915 va fer el primer one-man-show, amb el qual es va fer famós el seu nom per Amèrica, com un dels primers pintors abstractes.Amb Duchamp participa en experiments fotogràfics i cinematogràfics i en la publicació del número únic de New York Dadà. Impulsat per Duchamp, Man Ray es va mudar París el 1921, amb l'única excepció de 10 anys (entre 1940 i 1951) que va viure a Hollywood durant la Segona Guerra Mundial, va passar la resta de la seva vida allà
Man Ray, fotògraf surrealista
Va captar l'atenció amb les seves primeres fotos abstractes, a les quals va batejar com rayogrames. Erròniament es va considerar inventor de la tècnica aplicada per això, que ja l'havien experimentat altres artistes anteriorment, entre d'altres Talbot (cap a 1840) i Schad (1918). Publicar 12 dels seus rayogrames sota el títol "Champs delicieux".
Posseïdor d'una gran imaginació, i sempre al capdavant de les avantguardes, va treballar amb tots els mitjans possibles: pintura, escultura, fotografia i pel lícules.
Man Ray mor a França el 1976 i és enterrat al cementiri de Montparnasse.

.

Fotomontantges de Man Ray

Història del fotomontatge

A mitjans segle XIX es va produir un increment considerable de la densitat iconogràfica degut a la reproducció de grans quantitats d'imatges a les revistes, la premsa o els llibres, així com a la comercialització de fotografies, litografies o gravats. Aquests fets van contribuir de forma notable al desenvolupament de la cultura visual i comportaren grans transformacions en les formes de percepció i transmissió del coneixement.

La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants utilitzaren diverses tècniques visuals en la realització de les caricatures com per exemple, la superposició de múltiples imatges o els sobtats canvis d'escala en els quals el fet hilarant i l'oníric es barrejaven i creaven una atmosfera d'irrealitat.

Els fotomuntatges estan molt relacionats amb la caricatura tant des d'un punt de vista estètic com conceptual i varen ser una de les primeres formes de transgressió de 'l'objectivitat' fotogràfica. Els creadors del segle XX varen experimentar amb aquesta nova tècnica, la qual els va permetre manipular la realitat. L'aglutinació de diferents negatius, la juxtaposició de fragments de fotografies encolades sobre una imatge fotogràfica o sobre qualsevol altre suport així com la utilització combinada de la fotografies amb altres mitjans com la pintura o el dibuix, varen ser alguns dels recursos més utilitzats en la seva construcció.

Al llarg de la dècada de 1850 el fotomuntatge va ser utilitzat freqüentment, tant en els cercles artístics, com en els comercials o en l'àmbit domèstic. [...]

Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diverses finalitats com per exemple la crítica social, política o artística. Amb aquesta intenció els fotomuntatges utilitzaren recursos estètics molt propers als caricaturistes com les modificacions d'escala exagerades o la juxtaposició d'imatges que pertanyien a diferents contextos, que conferien a les seves obres un accentuat caràcter d'irrealitat. En altres casos varen utilitzar el gran poder de credibilitat que tenia la fotografia per presentar muntatges com si fossin imatges reals. [...]

La popularitat del fotomuntatge va anar creixent entre el gran nombre de fotògrafs afeccionats que van sorgir a finals del segle XIX, ja que es divulgaren les tècniques que permetien fer muntatges fotogràfics i que van ser publicades en nombrosos llibres i revistes. [...] Els muntatges de fotografies o d'imatges fotogràfiques van començar a ser utilitzats de forma reiterada, tal com apunta Gustav Klucis, pel grup dadà berlinès, que va ser el primer a utilitzar el terme muntatge per definir les seves obres. El concepte o la paraula muntatge està molt relacionada amb el concepte artístic o antiartístic que tenia aquest grup de creadors integrat per Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield i d'altres, els quals se sentien més propers a les tasques realitzades pels enginyers que al rol que exercien els artistes.


informació extreta de : http://www.xtec.es/~mplanel4/imatge/fotomuntatge/fotomuntatge.htm

Què és un fotomontatge?

El fotomuntatge és el procés i resultat de fer una il.lustració composta d'altres, es tracta d'una mena de collage. Aquesta composició pot realitzar-se mitjançant retalls d'altres il lustracions ajuntant un cert nombre d'elles. En algunes ocasions el compost de il.lustracions és fotografiat fins que la imatge final és una simple fotografia.

Cartell la Mercè, estrella Damm

Tot torna, ho veiem al cartell de la Mercè d'estrella Damm d'aquest any

Cartells la Mercè

Podríem considerar el cartell de la Mercè d'aquest any un reflexe de la societat d'avui en dia (en crisis) i comparar-lo amb altres cartells d'anys anteriors.

Logos finals

Un logo senzill,però alhora que recordi el que està representant i que també sigui utilitzable per a qualsevol superficie i ocació. Això és el que he intentat buscar, la A (d'arts) com a principal,i llevors com escletxes que en surten d'ella (de l'art) com totes les arts que es faran a l'associació.

Més logos

Logos!

Proves Logos blog de TEGP

Fem un Logo!

Des de dins del departament d’Arts Bellera, volen crear una associació. Ens han encarregat el logo, que ha de simbolitzar les quatre branques (audiovisuals, dança ,teatre i dibuix) perquè un logo pugui ser factible ha de ser:
1.Simple.
2.Pràctic.
3.Únic .
4.Un reflexa (marca d’identitat).
5.Adaptable.




Exemples de diferents Logos.

http://disseny2batxarts.blogspot.com/